lunes, 7 de marzo de 2016

ESE TEATRO QUE NOS CAMBIA

El teatro propone el cambio.

El espectáculo es una propuesta de cambio respecto a la rutina de la vida cotidiana, la representación ofrece divertirnos o distraernos de nuestras costumbres en el silencio de desviar, alejar, separar y nos propone que observemos la vida en escena, imágenes de nosotros mismos que no conocíamos, una buena representación nos asombra por su originalidad, su novedad, nos maravilla o nos seduce, nos desconcierta o nos encanta.

Una mala representación nos sorprende por su insignificancia, su falsedad, su banalidad, puede provocar la cólera o la indignación.

En pocas palabras por las emociones que ponen en marcha, los dos tipos de obras producen dentro de nosotros un cambio, una diversión, en comparación con lo real.

Todos los actores os lo dirán, lo peor para un espectáculo es no suscitar más que indiferencia, ver a los espectadores salir indemnes, intactos. Pues indemne en teatro significa estafado, engañado. No vamos al teatro para seguir siendo totalmente nosotros mismos, sino para ser nutridos, verdaderamente alimentados por las emociones expresadas por los actores por las imágenes, por la poesía de un texto, o de un rayo de luz. O para revelarnos y reaccionar.

El teatro es, pues, un cambio activo. Podríamos decir a la mayoría silenciosa, aquella que constituye el lote de los indecisos ante la urna electoral y que finalmente decide siempre el destino de las elecciones, ¿Dejad de ir a votar, ir mas bien al teatro! El teatro aparece en efecto el lugar donde se producen cambios sin consecuencia, al menos para la sociedad.

DOSIFICAR EL CAMBIO.

El espectador espera ser entretenido o conmovido, pero también desea saber de antemano en qué medida el espectáculo va a modificar sus pequeñas costumbres de espectador.

La perspectiva de un cambio demasiado grande le desconcierta o le hace huir. El arte del teatro consiste pues en adelantarse ligeramente a las expectativas del público, eso es todo. En función del contexto de la representación y del público convocado para la ocasión, el espectáculo resultará vencedor si propone un cambio relativo de las costumbres.

Todo radica en la dosificación, o en lo que se denomina en francés “las pequeñas frases”. A menudo ocurre que salimos turbados, marcados o encantados por un espectáculo, del que olvidamos rápidamente los detalles, a veces, no obstante, quedamos obsesionados por una obra. Soñamos con ella, la revivimos al día siguiente, y los demás días, sentimos una imperiosa necesidad de volver a hablar de ella a la tierra entera, nos sentimos transportados, estimulados.

EL MISTERIO

El cambio está compuesto de misterio, desde un plano personal, no decidimos cambiar, salvo que sigamos un programa terapéutico que es un trabajo largo y doloroso, y el éxito no siempre es automático pero en nuestro camino tienen lugar acontecimientos que nos trasforman

- encuentros determinantes

- viajes

- accidentes

- casualidades

- pérdidas

el teatro parece querer organizar tales acontecimientos, pero lo sabemos, las buenas intenciones no son suficientes. Deben añadirse ingredientes misteriosos, imprevistos u olvidados, que son a menudo de una claridad evidente, de una simplicidad fulminante y que se impondrán como necesarios, entonces el espectáculo actúa sobre el público, por mas que éste se resista, el hechizo se produce.

El teatro despierta al dormido, calma al agitado, controla la respiración de toda una sala, el tiempo deja de existir, el espació entre los espectadores parece concentrarse el ogro es conquistado, poco importa la duración de la obras. Parecerá demasiado corta.

(Michel Vaïs)

  

viernes, 4 de marzo de 2016

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Aquest matí hem parlat sobre aquest video amb la Nicoletta i l'Èlia. Està molt realcionat amb l'educació formal i del lleure. 
És molt interessant!
De cada cinc minuts del video es podria fer tot un debat.
(Per poder compartir videos de youtube, heu d'anar a compartir (youtube) i clicar sobre la icona de Blogger, així s'obre una finestra que demana compartir el video directament, sense haver de copiar l'enllaç.)

PARAULES, PARAULES, PARAULES...

SI HO POGUESSIS RESUMIR EN UNA PARAULA... QUINA SERIA LA PARAULA QUE T’HA SUGGERIT AQUEST CURS?


·      AJUDA
·      RENOVACIÓ
·      LLUM
·      NOVA MIRADA
·      CAIXA D’EINES
·      MÉS
·      REFLEXIÓ
·      EXPERIÈNCIA
·      MÀGIA
·      DESCOBERTA
·      CREIXEMENT
·      ALLIBERAR

·      CONTINUARÀ?...

jueves, 3 de marzo de 2016

Aquest matí hem parlat sobre aquest vídeo amb la Nicolette i l'Èlia. Està molt relacionat amb l ' educació formal i del lleure. És moolt interesant! De cada cinc minuts del vídeo es podria fer tot un debat.

https://youtu.be/1RBBVL1Sah0

LA METÀFORA DEL PONT

L’educador ha de ser un mediador, un pont. El pont resulta imprescindible quan s’han de connectar realitats prèviament incomunicades (com són les que es donen sovint entre mestres i alumnes), inaccessibles l’una per l’altra, quan s’han de salvar obstacles aparentment insalvables per a posar-les en contacte.
Un bon pont (educador) ha de tenir 3 components:
Dos  pilars : el dels continguts (emissors) // el dels receptors 
i Un arc
 A – Pel que fa al pilar dels emissors, si el pont no te el suficient domini dels continguts conceptuals, procedimentals o actitudinals, i si no està molt apassionat per ells, és impossible que pugui transmetre’ls de manera eficaç. Només pot despertar-se la passió per una cosa quan es viu aquesta cosa apassionadament.
 B  – El pilar de la sintonia, el dels receptors, requereix un profund coneixement d’aquestes persones (alumnes), de les seves capacitats i limitacions, del seu nivell de desenvolupament mental, de la seva sensibilitat, de les seves preocupacions, interessos i desigs; no es podrà connectar amb ells sense la capacitat d’establir una relació empàtica amb ells, i sense la connexió, el pont no podrà complir la seva funció.
 C  - L’Arc ha d’unir els dos pilars; és la capacitat de comunicar adequadament els coneixements o procediments, de transmetre eficaçment les actituds i valors, de fer-los arribar als receptors de manera fluida, comprensible i suficientment estimulant.
Sense pilars, no hi ha pont, però els pilars sols tampoc són suficients per al traspàs (comunicació). Com més grans són els desnivells entre les realitats que s’han de connectar, més complexes i sofisticades són les operacions que s’han de realitzar per connectar-les. Encara que també hi ha un traspàs més gran d’informació.
NO COMPLEIXEN amb la seva funció de pont els que realitzen la seva tasca instal·lats en un dels dos pilars.
NO la compleixen els que, per una pretesa fidelitat als receptors, es limiten a dir-los allò que volen sentir, els que fan trivials els missatges per evitar tot esforç, els que pretenen eludir tot allò que no resulta gratificant, tot el que no respon a les expectatives i els interessos dels receptors.
TAMPOC els que recorren a un llenguatge críptic, elitista, reservat als escollits, els que amb el pretext de no banalitzar la cultura sembla que busquen el manteniment de determinats ghetos culturals.
TAMPOC els pedants que situen per davant de tot la necessitat d’exhibir els seus coneixements, enlloc que la necessitat de comunicar-los d’una manera eficaç.

Els comunicadors que consideren que no han de baixar a l'ús del llenguatge del poble perquè del que es tracta és d’elevar el nivell cultural del poble, obliden que només baixant fins al nivell del receptor es pot aconseguir que aquest pugui pujar de nivell. (Metàfora de l’autista).
extret de Joan Farrés: “Educar en una cultura del espectáculo”  Papeles de pedagogía. Ed. Paidós. Barcelona. 2000

domingo, 28 de febrero de 2016

ALGUNS ELEMENTS QUE S’HAN DE TENIR EN COMPTE EN UN PROCÉS ARTÍSTIC DINAMITZADOR.

  1. CREAR UN GRUP MOTOR DE TREBALL
El grup és l’eix de la proposta, de manera que la creació d’un grup motivat i amb un compromís de continuïtat garanteix el desenvolupament òptim del projecte. En aquest tipus de treball dinamitzador el grup és el principal instrument d’apoderament, de manera que ha d’acabar sent autònom i amb iniciativa per acabar creant i construint els seus propis processos.

  1. VIURE EL PROCÉS CREATIU DES DE LA FLEXIBILITAT
Tot i que és molt important partir d’uns objectius clars i tenir traçat el camí que es vol seguir, el propi procés creatiu desenvolupat pel grup marca la pauta del seu desenvolupament. Un procés on van passant coses que no coneixem ni controlem. És important tenir la flexibilitat suficient per anar reconduint les dinàmiques i els processos en funció de tot allò  que va succeint al llarg d’aquest procés.

  1. DINAMITZAR EL GRUP MOTOR PARTINT DE JOCS I D’ESTRATÈGIES COL·LABORATIVES I COOPERATIVES DE FUNCIONAMENT
El paper de la persona coordinadora dinamitzadora és clau per consolidar el grup i donar-li les eines necessàries perquè vagi adquirint autonomia. Aquesta persona ha de tenir les eines artistiques adequades per cohesionar el grup i construir processos d’aprenentatge emocionalment rics.

  1. PARTIR D’ESTRATÈGIES CREATIVES INTERDISCIPLINÀRIES
Que funcionin com a eix de creació (teatre, circ, dansa, arts plàstiques, audiovisuals, escultura, cuina, teixit, etc...) fer un treball creatiu no implica centrar-se en una disciplina artística sinó que podem construir processos de treball des de la interdisciplinarietat que involucren diferents professionals en la consecució d’un projecte.

  1. DONAR UNA FINALITAT AL TREBALL QUE S’ESTÀ FENT
Un treball creatiu col·laboratiu ha de tenir una finalitat i un objectiu clars pels quals es fa.
Per què el fem?
Amb qui el fem?
On volem que ens porti i on creiem que ens portarà?
La comunicació entre les participants i els diferents col·laboradors de la proposta és clau per tirar endavant un projecte creatiu.

  1. DOCUMENTAR EL PROCÉS DE TREBALL CREATIU
El procés de documentació com a registre de tot el que es va aprenent i va succeint al llarg de la trajectòria del projecte, pot tenir múltiples usos: pot ser una eina per reflexionar sobre el procés, una estratègia per engegar un procés avaluador o un element complementari al procés de visualització del producte que n’acabi resultant.

  1. FER VISIBLE I DONAR A CONÉIXER EL TREBALL.

Tot i la importància del procés en aquest tipus de propostes, el resultat també s’ha de tenir en compte. Fer visible l’aprenentatge que s’ha anat construint en el marc d’un grup motor de treball és clau per cohesionar el grup així com per difondre i comunicar la proposta al context on se situa. Visualitzar el producte i el procés del projecte contribueix a enfortir el marc de relacions d’un context determinat tot oferint altres maneres de comprendre que parteixen de la diversitat de mirades de diferents col·lectius socials.